L'EMPRESA I EL SEU ENTORN

Tema 2.- L’empresa i el seu entorn

1.- L’empresa

1.1 Definició i objectius

Què és una empresa?

Entitat que combina diversos recursos productius (factors de producció) amb l’objectiu de produir i distribuir béns i/o serveis.

Recursos productius (factors de producció):

• recursos naturals: terra, mar i fonts energètiques,
• treball: qualsevol aportació humana a l’activitat empresarial,
• capital: Béns que l’empresa posseeix.
• Capital corrent: es renoven cada cert temps o bé estan en renovació constant.
• Capital no corrent: destinats a contribuir a l’activitat empresarial de forma duradora.
• organització: element intangible que permet funcionar als altres elements de l’empresa.

Objectius de l’empresa privada:

Objectiu principal: Ànim de lucre que implica també beneficis socials: creació de llocs de treball i satisfacció de les necessitats humanes però aquest objectiu principal pot provocar costos socials.

D’altres objectius: Creixement, satisfacció dels clients, qualitat, supervivència, objectius socials.



1.2 Tipus d‘empresa.

Segons el sector econòmic al que pertanyen:

• Empreses del sector primari: obtenció del producte directament de la naturalesa.
• Empreses del sector secundari: Transformen matèries primeres en productes acabats.
• Empreses del sector terciari: prestació de serveis.

Segons la dimensió:

• Microempreses: menys de 10 treballadors
• Petites: entre 10 i 49 treballadors
• Mitjanes: entre 50 i 249 treballadors.
• Grans: 250 treballadors o més.

Segons la propietat de l’empresa:

• Empreses privades
• Empreses públiques
• Empreses mixtes

Segons la fiscalitat:
Són pimes les empreses que facturen menys de 10 milions d’euros anualment.

1.3 Localització de l‘empresa.

Alguns dels factors a tenir presents són:

• Proximitat a les primeres matèries: indústries extractives, conserveres...
• Proximitat als mercats: hostaleria, bancs, comerços...
• Eliminació de residus: indústria farmacèutica, química...
• Costos baixos: qualsevol empresa.

1.4 Els signes identificatius de l’empresa

Per distingir una empresa de la competència, l’empresari disposa d’una sèrie de signes identificatius que, un cop inscrits al Registre de la Propietat Industrial o Intel·lectual el protegeixen de d’intrusisme o de l’ús indegut:

• Denominació o raó social
• Nom Comercial
• Rètol de l’establiment
• Logotip
• Marca
• Patent

1.5 Funcions bàsiques de l’empresa

Coordinar els factors de producció, elaborar béns i/o serveis, obtenir recursos econòmics (beneficis).

Per aconseguir aquests objectius cal organitzar l’empresa i això implica:

• Dividir l’activitat total de l’empresa en grups d’activitats caracteritzats per un mateix objectiu.
• Assignar a cada grup d’activitats un responsable i un conjunt de persones encarregades de desenvolupar-les.
• Establir els mecanismes perquè hi pugui haver una bona coordinació entre totes elles.Com a resultat d’aquest procés es creen les àrees funcionals de l’empresa.

1.6 Àrees funcionals de l’empresa

• Aprovisionament o compres
• Producció
• Comercial o vendes
• Recursos humans
• Financera
• Comptabilitat/administració
• Recerca, desenvolupament i innovació.
• Direcció i control

2.- Organigrama

Un organigrama és la representació gràfica de les diferents àrees funcionals de l’empresa i de les seves funcions, dels nivells d’autoritat i dels canals de distribució d’informació.

• Ser fàcilment comprensible.
• Presentar els elements importants de l’empresa.
• Incloure la denominació específica de cada unitat representada.
• Mostrar correctament la jerarquia que hi ha a l’empresa.

2.1. Tipus d’organigrama
Segons l’àmbit:

• Generals: tota l’empresa.
• Específics: només una part de l’empresa.

Segons la presentació:

• Verticals: autoritat de dalt a baix.
• Horitzontals: autoritat d’esquerra a dreta.

Segons el contingut:

• Integral: nom departaments i relacions jeràrquiques.
• Funcional: nom departaments, relacions jeràrquiques i principal funcions.

ORGANIGRAMA EMPRESA INFORMÁTICA

3.- Entorn empresarial

Marc extern en el que l’empresa desenvolupa la seva activitat.

• Entorn general o macroentorn
• Entorn específic o microentorn

3.1 Entorn general o macroentorn:

Afecta de la mateixa manera totes les empreses d’un mateix àmbit geogràfic i està integrat per factors externs sobre els quals les empreses tenen escassa o nul·la capacitat d’influència.

Components de l’entorn general: Factors Politics i legals Factors Econòmics Factors Tecnològics Factors Socials

3.2 Entorn específic o microentorn:

Integrat per factors externs que afecten únicament un grup específic d’empreses i tenen una influència molt directa sobre elles.


3.2.1 Components del microentorn

• Proveïdors: Proporcionen a les empreses les entrades per realitzar el seu procés productiu.
• Clients: Destinataris finals dels productes o serveis que donen les empreses.
• Competidors: https://infoautonomos.eleconomista.es/estudio-de-mercado/analisis-de-la-competencia-en-tu-estudio-de-mercado/

Aspectes a considerar:

• Rendibilitat del sector.
• Estratègies fidelització clients.
• Barreres d'entrada.
• Productes o serveis substitutius i complementaris

4.- L’empresa com a sistema

L’empresa com a sistema és un conjunt d’elements relacionats entre sí i amb el sistema econòmic global.

És un sistema obert (rep entrades i envia sortides a l’exterior). Tot el que passa a l’entorn afecta l’empresa i influeix a les seves decisions.

És un sistema global, qualsevol influència que rep algun dels seus subsistemes o elements repercuteix sobre els altres i sobre el conjunt de l’empresa.

5.- Anàlisi de l’entorn: anàlisi DAFO

DAFO: Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats.
Objectiu: anàlisis intern i diagnòstic de l’empresa en relació al seu entorn.


A.-Debilitats (anàlisi interna): Són elements interns que poden fer que no s’aconsegueixin els objectius (poca experiència professional, poca presència en el mercat, recursos econòmics limitats...).

B.-Fortaleses (anàlisi interna): Capacitats, recursos o avantatges pròpies que superen la competència (disponibilitat de mitjans econòmics, formació del personal...).

C.-Amenaces (anàlisi externa).: condicionants de l’entorn que poden afectar negativament a l’empresa (nous competidors, competència amb preus més baixos, millor qualitat..., canvi gustos consumidors...).

D.-Oportunitats (anàlisi externa): condicionants de l’entorn que poden afectar positivament l’empresa (augment demogràfic, noves tecnologies...).

5.1 ESTRATÈGIES DAFO

	Oportunitats	Amenaces
Fortaleses	ESTRATÈGIES OFENSIVES	ESTRATÈGIES DEFENSIVES
Debilitats	ESTRATÈGIES  REORIENTACIÓ	ESTRATÈGIES  SUPERVIVÈNCIA

ESTRATEGIAS A SEGUIR SEGÚN EL MODELO DAFO:

• Ofensives: fer servir les fortaleses per aprofitar les oportunitats.
• Reorientació: minimitzar les debilitats per aprofitar les oportunitats.
• Defensives: fer servir les fortaleses per evitar o reduir les amenaces.
• Supervivència: minimitza les debilitats evitant simultàniament les amenaces.

6.- La cultura empresarial

  Conjunt de valors, creences i principis fonamentals compartits pels membres d’una empresa. És un estil de pensar, viure i actuar.
Exemples: cultura oberta/tancada, innovadora/conservadora, flexible/rígida

6.1. Elements de la cultura empresarial

1- Missió

Propòsit central pel qual es crea l’empresa. Per a què serveix l’empresa?

Declaració de la missió de Nestlé “Contribuir a la nutrición, salud y bienestar de las personas, poniendo a su disposición productos de la máxima calidad para cualquier momento del día y para todas las etapas de la vida, y gestionando los negocios de manera que creen valor para la compañía a la vez que para la sociedad”

2- Visió

Defineix i descriu la situació futura que vol tenir l’empresa.

La visió de l’empresa respon a la pregunta: que volem que sigui l’organització en els pròxims anys.

Visió de Nestlé: Ser la empresa reconocida como líder en nutrición, salud y bienestar a nivel mundial por parte de sus consumidores, empleados, clientes, proveedores y todos los grupos de interés relacionados con la actividad de la compañía.

3- Valors

Conjunt de principis, creences i regles que regulen la gestió de l’empresa, és a dir, incorporació de valors ètics al món dels negocis. Poden ser:

• Valors fonamentals: respecte, responsabilitat, solidaritat, tolerància, no discriminació, llibertat...
• Valors econòmics: eficàcia, eficiència, rendibilitat, sostenibilitat...

EJEMPLO: Valors de Nestlé:

-Compromiso con prácticas empresariales medioambientalmente sostenibles que protejan a las generaciones futuras.
-Entender qué aporta valor para nuestros consumidores y focalizarnos en proporcionar ese valor en todo lo que hacemos.
-Servir a nuestros consumidores retándonos continuamente para alcanzar los máximos niveles de calidad en nuestros productos y nunca poniendo en peligro los estndares de seguridad alimentaria.
-Compromiso con una sólida ética laboral, integridad y honestidad, así como con el cumplimiento de la legislación aplicable y los principios, políticas y estándares de Nestlé.


7.- Imatge corporativa

És la manera com el públic percep l’empresa, és a dir, l'etiqueta generalment acceptada del que una empresa significa per a la societat.

La imatge corporativa ha de ser coherent i empàtica.

Formes de transmissió:

• Espontània
• Intencionada mitjançant la difusió amb campanyes publicitàries.
• Marques i logotips ajuden les empreses a difondre la seva imatge de forma que només veient el logotip el client associa el concepte força que s'ha volgut transmetre.

8.- Relació d’una empresa amb els agents socials

Agents socials:

• Comunitat: societat.
• Entitat financeres.
• Administració publica: Ministeri de Treball i Seguretat Social, Agència Tributària, Ajuntaments...

9.- La responsabilitat social de l’empresa

Compromís de les empreses que fa que es preocupin no tan sols pels seus interessos econòmics, sinó també per la repercussió de les seves activitats en el conjunt de la societat. És un fenomen recent a països desenvolupats.


La RSC recau a tres àrees: econòmica, sociocultural i mediambiental.


10.- Balanç social

Document que permet avaluar quantitativament i qualitativament els beneficis i els costos socials que genera l’empresa. És voluntari, però govern i CCAA incentiven les empreses facilitant assessors i eines informàtiques i així no provocar costos addicionals a les empreses.